Ahir, els meus germans i jo, vàrem rebre la notificació i nova denegació de la demanda de dependència per a la nostra mare, la Tomasa. Textualment diu: “no assoleix la puntuació mínima per poder considerar-se en situació de dependència”
La meva mare té 95 anys, és vídua i viu sola i és la segona vegada que demanem l’ajut que considerem necessari perquè estigui ben atesa i, perquè no dir-ho, perquè els fills puguem continuar vivint sense dedicació exclusiva a la nostra mare que estimem moltíssim.
Aquest post no tindria importància si no remarquèssim una dada importantíssima. La nostra mare, de sempre, ha estat una dona, no forta, fortíssima i amb una força de voluntat increïble i això ho sabem els seus fills i la família, la seva infermera i metgessa del CAP, els amics, veïns i tothom que la coneix.
Viu sola en el seu apartament i tot i les pors que neixen i creixen amb l’edat i els dies, ella sempre tira endavant amb la seva situació i dient als fills que visquem la nostra vida; nosaltres sabem que sí té pors i cada dia més. Porta penjat al coll el teleassistència per si passa quelcom greu i que ha utilitzat alguns cops. Ella diu que servirà de poc perquè si truca i ella està al terra, per exemple, qui obrirà la porta als d’emergències? I té raó.
Per què creiem que és injusta la desestimació de la demanda de dependència? Per què creiem que no pot viure sola la nostra mare? Doncs perquè oblida apagar el foc quan es fa el menjar, o els llums i la calefacció i tancar la porta del carrer, perquè no controla les mans i els dits que li tremolen contínuament, (per bellugar o atrapar un musclo dins la paella pot tardar 15 segons) perquè cau dins de casa cada vegada més sovint, perquè sense poder controlar-ho se li escapa el pipí i tot i els bolquers traspassa la roba i després cal tornar a canviar la roba, perquè oblida prendre la medicació que té dins el blister, …Tot és molt lent i es va complicant a la vida de la mare.
Pràcticament ja no surt al carrer, espera que els fills decidim el menjar i anem a comprar allò necessari. Les seves aspiracions cada vegada minven. Vàrem demanar un caminador fa mesos i no arriba mai ( las cosas de palacio van despacio) . Podríem anar afegint moltes més situacions de la vida cada vegada més reduïda de la nostra mare, però no cal perquè la majoria tenim pares i mares i sabem el que és.
L’objectiu d’aquest article és el de remarcar com l’ADMINISTRACIÓ CASTIGA A LES PERSONES VOLUNTARIOSES QUE LLUITEN I S’ESFORCEN PER MANTENIR LA SEVA DIGNITAT FENT, O INTENTANT FER, EL QUE HAN FET TOTA LA VIDA. L’ADMINISTRACIÓ POTSER REFORÇA LA FILOSOFIA DE L’ENGANY PER ACONSEGUIR MÉS GRAUS.
Conec a persones grans, més joves que la nostra mare, i tenen ajuda o GRAU DE DEPENDÈNCIA. Les veig caminant per carrer soles. La nostra mare això no pot fer-ho i li han donar 0,17 punts, o sigui 0 graus.
També sé d’alguna persona que li han denegar tres cops la dependència i el fill viu únicament per al seu pare.
ÉS INJUST? POTSER DENUNCIABLE? DONAREM LA OPORTUNITAT PER A QUE SIGUI REVISABLE.
Sempre fent el que toca, els fills recórrerem la desestimació. Tornem a començar, hem heredat la voluntat i la confiança de la nostra mare. Una dona forta que ha patit molt en aquesta vida i que ara no te cap reconeixement. Aquesta es la societat en la que vivim. Desordenada, gens equitativa i amb una distribució dels diners poc justa.
Potser a l’hora de fer l’avaluació compten amb la disponibilitat dels fills i, en aquest cas, torna a sorgir una altre pregunta, hem d’abandonar la nostra vida privada i família per atendre els pares?
Més preguntes, hi ha diners per comprar armament i matar persones, però no ajudar a les persones d’una generació que van patir una guerra, gana i no varen poder anar ni a l’escola? Estan ben repartits els pressupostos de l’estat?
PD Una petita, i important dada, les coordinadores i coordinadors de l’Equip de Valoració de la Dependència del SEVAD Vallès Occidental Est, podrien revisar el seu personal d’atenció i llancem una pregunta a l’aire per als seus caps: Es valora el grau d’empatia i experiència del seu personal?
