Sí, en una edat avançada com és la meva, penso quasi cada dia, que anem de mal en pitjot.
No vull ser derrotista,vull ser positiva, però no sé com fer-ho. Si miro les notícies em desanimo perquè escolto i observo com les persones maten a la guerra, però a Barcelona també maten i moren persones; avui mateix han mort la treballadora d’un bingo i un home ferit greument. Demanes ajuts a la sanitat per solucionar un problema i la companyia asseguradora els desestima. Si vas al dentista t’arruïnes. Passejant pel carrer M’adono que cada vegada es tiren més papers, plàstics i brossa al carrer; deixant de banda les caques i pipis dels gossos (tinc una amiga que sempre diu, darrera una caca de gos hi ha un porc (l’amo).
Si analitzem, molt per sobre eh!, l’actitud i com treballen els polítics (ah, treballen?) em pregunto a qui puc votar la propera vegada i…. sabeu què? Jo no votaria a ningú per molt que em diguin que llavors no seria responsable com a ciutadana, però es que els polítics són responsables? Potser s’acomoden en el seu tro del benestar que li permet viure bé amb el seu sou extraordinari, el seu xofer i guardaespatlles i el ciutadà, què és això del ciutadà? Ah sí existim i som importants en el moment d’anar a votar. Mirem per exemple al Sr. Rufian. Que se n’ha fet del Rufian contestatari que representava als ciutadans i al seu país amb metes clares? On ha deixat el seu coratge? A qui representa ara? Potser a sí mateix amb una actitud …. Poseu vosaltres l’adjectiu.
I mentre passen coses i més coses, ningú surt al carrer a reivindicar res. Que ens cobren el llum a preu d’or, tant és. Que un nen trencar flors d’una jardinera que no és la teva, tant és perqué no és teva, que correus perd paquets i cartes certificades, que als trens hi ha persones que fumen, no porten mascareta i posen les sabates sobre els seients,…. Sembla que no passa res i la veritat és que no estem preparats per viure sense vigilància. Fa falta control als carrers, als trens, seny per no deixar lliures els delinqüents després de violar o matar algú.
I moltes més coses i fets que vosaltres podríeu afegir en aquest post.
Quan direm PROU?
Quan sortirem al carrer per dir que no estem bé.
Tenim poques esperances, però tenim energia i idees clares. No som tontos i no permetrem que ens hi facin sentit.
JO DIC PROU. DIGUEM PROU, PERQUÈ NOSALTRES NO SON D’EIXE MÓN
I ara que ja m’he deixat anar, trobaré la manera positiva de continuar el meu dia a dia per millorar el món.