SENSE TIMÓ I A LA DERIVA

 Sí, en una edat avançada com és la meva, penso quasi cada dia, que anem de mal en pitjot. 

No vull ser derrotista,vull ser positiva, però no sé com fer-ho. Si miro les notícies em desanimo perquè escolto i observo com les persones maten a la guerra, però a Barcelona també maten i moren persones; avui mateix han mort la treballadora  d’un bingo i un home ferit greument. Demanes ajuts a la sanitat per solucionar un problema i la companyia asseguradora els desestima. Si vas al dentista t’arruïnes. Passejant pel carrer M’adono que cada vegada es tiren més papers, plàstics i brossa al carrer; deixant de banda les caques i pipis dels gossos (tinc una amiga que sempre diu, darrera una caca de gos hi ha un porc (l’amo). 

Si analitzem, molt per sobre eh!, l’actitud i com treballen els polítics (ah, treballen?) em pregunto a qui puc votar la propera vegada i…. sabeu què? Jo no votaria a ningú per molt que em diguin que llavors no seria responsable com a ciutadana, però es que els polítics són responsables? Potser s’acomoden en el seu tro del benestar que li permet viure bé amb el seu sou extraordinari, el seu xofer i guardaespatlles i el ciutadà, què és això del ciutadà? Ah sí existim i som importants en el moment d’anar a votar. Mirem per exemple al Sr. Rufian. Que se n’ha fet del Rufian contestatari que representava als ciutadans i al seu país amb metes clares? On ha deixat el seu coratge? A qui representa ara? Potser a sí mateix amb una actitud …. Poseu vosaltres l’adjectiu. 

I mentre passen coses i més coses, ningú surt al carrer a reivindicar res. Que ens cobren el llum a preu d’or, tant és. Que un nen trencar flors d’una jardinera que no és la teva, tant és perqué no és teva, que correus perd paquets i cartes certificades, que als trens hi ha persones que fumen, no porten mascareta i posen les sabates sobre els seients,…. Sembla que no passa res i la veritat és que no estem preparats per viure sense vigilància. Fa falta control als carrers, als trens, seny per no deixar lliures els delinqüents després de violar o matar algú. 

I moltes més coses i fets que vosaltres podríeu afegir en aquest post.

Quan direm PROU?

Quan sortirem al carrer per dir que no estem bé.

Tenim poques esperances, però tenim energia i idees clares. No som tontos i no permetrem que ens hi facin sentit.

JO DIC PROU. DIGUEM PROU, PERQUÈ NOSALTRES NO SON D’EIXE MÓN 

I ara que ja m’he deixat anar, trobaré la manera positiva de continuar el meu dia a dia per millorar el món.