Brutícia als carrers

Els mestres i educadors pensem que l’educació a les escoles; tot allò que pretenem ensenyar i educar, perdura amb els anys i obviem la força que tenen els progenitors, els pares i mares en la vida dels infants.

M’haureu llegit altres vegades anunciant el que és evident, i que Daniel Goleman ja pregonava, i és la influència dels fets (allò que fan) de la família en els fills; la imitació de fets que és la realitat que predomina en els infants. A l’escola s’ensenya a no tirar papers al terra però si el pare o la mare els tiren, és, gairebé segur, que els fills també ho faran.

Avui, novament, m’he llevat i passejant pel carrer he vist un munt de papers, plàstics, llaunes buides, gots de paper del cafè, …. El confinament i el tancament de locals ha provocat, encara més brutícia als carrers. 

Recordo quan el confinament era més estricte com les caques de gossos van augmentar al carrer, perquè, sovint passa, que si no ens sentim controlats, som més deixats, i això vol dir que no som conscients. No és un aprenentatge incorporat. Simplement actuem pels altres i no per nosaltres mateixos.

(Fotografia de la porta de la biblioteca Vapor Badia. Un espai molt freqüentat pel jovent per les condicions estructurals)

La meva pregunta és, com podem millorar aquest aspecte? No serveix passar les culpes a l’Administració. Els Ajuntaments fan el que poden. L’altre dia parlava amb un treballador que neteja carrers i m’explicava que no poden dir res si veuen que tiren res al carrer. Ells ho netegen i prou. Em comentava com el veuen recollir el que tiren i , alguns, encara fan un somriure malèfic. Ni  s'immuten. Ells no poden dir-los res perquè estan treballant i obeeixen ordres, però nosaltres, els ciutadans, sí que podem.

Recordo un viatge a la Bretanya francesa. Em va sorprendre la neteja dels seus carrers i con els mateixos ciutadans controlaven a la resta de persones per tal que complissin les normes en general; neteja, normes de circulació i peatons, etc.

Crec que la solució està en nosaltres. Podem dir el que no s’hauria de fer perquè el carrer és de tots.

Que jo reculli, que tots recollim un plàstic al dia no és la solució.

Què feu vosaltres? Com afronteu aquesta solució?

PD. Per passejar als gossos pel carrer calen bosses per recollir les caques i una ampolla amb aigua per netejar els pipis, que n’estem cansats de veure tantes taques a les cantonades dels carrers. El pipi no es por recollir però sí treure la taca i l’olor si tirem aigua a continuació. Els gossos no saben de normes, però els amos n’hauríeu de saber. A vegades és qüestió de lógica i empatia.