GRAFFITIS

 

Un día, passejant per  Sabadell, vaig trobar-me aquest graffiti. No molesta, aprofita una pared provisional que posiblemente espera una nova construcció. Ens dóna un missatge positiu. No crec que faci mal a ningú en cap dels sentits. Ara bé, quantes fasanes, fins i tot noves, són destrossades per, ho sento, però no trobo altre qualificatiu, delinqüents perquè fan malbé un espai que no és seu. 

Un graffitaire  té qualitat a l’hora d’expressar el seu art, perquè és un art. Potser no t’agrada l’estil, però en cap cas es pot considerar  barrué.

Quan admiro un graffiti d’en Werens, hi crec amb  l’art urbà perquè és cultura, está ben fet i acaba,  pot tenir algún missatge per als ciutadans. Ara bé, pocs, són art i la majoria, ganes d’embrutar els carrers i fer malbé una propietat. Si tingués poder. els faria netejar  tot el que embruten, i una mica més perquè sàpiguen que és més difícil mantener les coses netes que fer gargots mal posats a qualsevol lloc i de qualsevol manera.

On visc hi ha una plaça amb una escultura de ferró molt gran que tenen unes làmines clavades al terra . Els pares i mares porten guixos per deixar que els seus fills pintin a sobre. Jo em pregunto que enseñen als infants? No poden fer-ho a casa seva i no en un espai  públic? I si a mi no m’agrada o em molesten aquests guixots?

Es podrien crear uns espais específics perquè la canalla pintés sense fer malbé una obra d’art o fer malbé el treball  que altres han  fet per decorar els carrers de la ciutat.

També seria important explicar als fills que no es pot  pintar en qualsevol espai públic, perquè justament és públic, i això vol dir que és de tothom, i a sobre, la paguem entre tots.